//
estàs llegint...
Periodisme

Entrevista a Lídia Vila, d’Aramultimèdia (AM)

“LA NOSTRA OFERTA DE QUALITAT PASSA PER LA CREATIVITAT”

Lidia Vila Vaello (Alcoi, 1987) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per l’Universitat de València. Durant la seua formació  ha treballat no només a mitjans locals com el periòdic Ciudad de Alcoy o el digital Alcoidigital (precursor d’Aramultimèdia), sinó també a RTVV i a diverses agències de comunicació. Actualment ocupa les funcions de Coordinadora de la redacció del digital Aramultimèdia (AM), de cap de premsa del Teatre Calderón d’Alcoi i és corresponsal a la ciutat d’El Mundo.

 Lidia ve de cobrir a l’Ajuntament la sessió plenària d’abril, avançada per les Festes. Em rep a la seu d’Aramultimèdia (AM), al c/ Sant Maure, 9 d’Alcoi. L’espai és diàfan i les taules dels redactors ocupen l’escàs lloc. Obre un portàtil i em convida a seure en un racó acollidor, front un núvol d’etiquetes que decora la paret. De principi a fi, els seus dits volaran contínuament pel teclat per mostrar-me informació d’allò que parlem.

Joan Lluís: Com a Coordinadora de la redacció, podem dir que ets la gatekeeper d’Aramultimèdia?

Lídia Vila: Som una redacció petita i, encara que guardem les rutines tradicionals de l’ofici, funcionem de manera cooperativa. Sóc responsable de coordinar l’equip i d’assegurar-me del seguiment d’allò que decidim “que entra”, dels continguts que treballem, … Que formem un equip amb sensibilitats semblants ajuda molt en la cerca dels temes.

JLL: Sobre això volia preguntar-te, perquè a Introducció al Periodisme tractem la figura del gatekeeper, l’establiment de l’agenda, el framing, …

LV: El perill del nostre mitjà, en les nostres condicions, és caure en unes rutines rígides i seguir agendes institucionals molt marcades; això ens portaria gairebé a un “talla-i-pega” banal, quan allò que hem d’oferir és un producte diferent, de qualitat. I això passa per crear: entrevistes d’interès, seguiment crític de l’actualitat política, opinió… Aquesta part és la més interessant, però la més costosa. Hem de compaginar-la amb l’actualitat que genera la ciutat diàriament i que ens marca inevitablement una agenda. Per exemple, aquest mes d’abril està dedicat en la seua major part a les Festes de Sant Jordi. D’una altra banda, cal parar atenció a l’agenda institucional, que repeteix cíclicament els mateixos temes, no només a nivell local sinó de les nostres comarques.

JLL: I tanmateix, si alguna cosa defineix el periodisme actual és la rapidesa, la pressa, la notícia d’última hora,…

LV: Sí, clar! Volem oferir qualitat i diferència, però la immediatesa és fonamental. Si l’Entrada1 arriba a la Plaça a les 12.00 h i ho traiem a les 12.05 h és perfecte. Però això du també a precipitacions, a falta de reflexió. Ens hem acostumat a organitzar molt bé el temps: si hi ha quatre rodes de premsa es tria la més important i la resta del temps fem periodisme de debò.

JLL: A banda de l’agenda ordinària, creus que des del vostre mitjà teniu capacitat d’influència en l’altra, l’”agenda-setting”?

LV: Sí, sense dubte! La setmana passada vam treure el tema de La Española2 i al dia següent  el Govern va haver d’enviar una nota de premsa a tots els mitjans. O quan el segon pacte de Govern. Tots sabem que els polítics de tots els signes estan acostumats a consultar la premsa com a primera feina del dia; i els següents passos els venen condicionats per allò que diem els mitjans o periodistes i líders d’opinió d’aquest poble com Javier Llopis, Quique Ruiz o Ramon Climent3.

JLL: I això és percebut per la gent, pels vostres consumidors?

LV: No, això ja és més difícil. Que ens vegen com a alguna cosa més que com a mediadors està només a l’abast de noms com els que t’he dit abans i pocs més. El volum de consumidors és petit i dins d’ells, els implicats encara en són menys. Per tant, és difícil influir decisivament en eixa opinió pública. Però eixe és el nostre repte: ser capaços de captar l’atenció del públic i fidelitzar-lo.

Entrevista a Lídia Vila, Coordinadora de redacció d'Aramultimèdia

Entrevista a Lídia Vila, Coordinadora de la redacció d’Aramultimèdia

JLL: El periodisme és més que contar una bona història. És explicar històries amb utilitat pública”. Seguiu l’enunciat de McCombs per obtenir aquesta atenció?

LV: No podem limitar-nos, per exemple, a transcriure el Ple literalment: buscarem referències a l’hemeroteca que contrasten certes opinions de hui amb les de fa un temps, esbrinarem a què es deu el canvi,…

JLL: Què, qui, com, quan, on i per què?

LV: Clar. En l’espai de tres minuts de mitjana que empra un lector al web hem d’aconseguir captar la seua atenció per explicar-li-ho tot de manera clara i concreta, i emmarcar-ho en el sentit que volem; perquè, a més, sabem quin és el tipus de públic que busquem i quin públic ens busca.

JLL: Creus que eixa fragmentació de l’audiència acaba per ser poc crítica? Du la vostra especialització al seguidisme?

LV: El nostre públic es caracteritza precisament pel seu sentit crític. No ens seguiria si fórem crítics només amb aquells de l’altra banda de l’espectre ideològic. La independència és el nostre signe d’identitat i és per això que ens busca el nostre públic. Ningú ha de quedar indiferent. Volem que es queden al web i continuen buscant. L’avantatge d’aquest mitjà és el seu caire sincrètic: els vídeos, les fotos i l’hipertext ens faciliten eixa tasca. El format de paper té molt difícil, si no impossible, competir amb aquesta oferta.

JLL: Diferents mitjans, diferents llenguatges?

LV: Exacte. Una mateixa notícia s’escriu de molt diferent manera per un o altre mitjà. Però ací no s’acaba. Açò està en constant moviment! Encara hem de vore canvis més grans per acabar de trencar la inèrcia que, malgrat tot, encara afavoreix els mitjans tradicionals. Nosaltres tenim nous atractius: possibilitat de feedback, participació en la producció d’informació, actualitat al segon…

JLL: Tot no seran avantatges pels digitals.

LV: No, clar! Jo veig un gran perill en què tot açò no estiga en mans de professionals, perquè la bona feina beneficia al que la fa, però la dolenta ens desprestigia a tots. Hi ha qui es dedica només a enllaçar notícies d’altres com excusa per poder penjar banners. I no és el cas d’Alcoi, on es fa, en general, un producte molt digne.

JLL: El model que dius s’assembla molt a The Huffington Post, que ha tingut un èxit evident, si bé és cert que ajudat per la seua blogosfera. Com èxit està tenint l’anomenat “periodisme ciutadà”.

LV: Com et deia, tot és nou, tot està en proves. Aquestes fórmules tenen el seu perill si no són degudament supervisats per professionals. El periodisme és molt vocacional i eixe periodisme ciutadà m’agrada: és la màxima implicació del lector amb la informació, però s’han de respectar uns mínims; i la gent ha de saber a qui estan llegint per valorar allò que diuen. Encara que tots sabem de periodistes que per molta carrera que tinguen…

JLL: Ha afectat eixa manca de criteri i de professionalitat? Hi ha una crisi del periodisme?

LV: Per suposat. Una enquesta que llegia recentment posava els periodistes com als professionals pitjor valorats. No es van posar cotes a la mala praxi i ara ja està fet el mal. Com és possible que se’ns valore pitjor que als polítics?

Mentre rèiem algú s’ha acostat a l’entrada de la redacció a saludar i Lidia s’està una estona. Quan torna, canviem la direcció de la conversa.

JLL: Explica’m un poc les rutines a Aramultimèdia a l’hora de la producció.

LV: A primera hora dels dilluns fem una reunió en la que fixem les previsions d’agenda institucional, esportiva, … i després s’aboca la previsió de treball individual: entrevistes programades, entre d’altres. Si algú no ho té massa clar alguna setmana concreta, intente encaminar-lo cap algun tema d’interès. A més, també ens marquem una rutina comercial perquè ningú no se n’ocupa específicament. Però sempre diferenciant una cosa de l’altra.

JLL: Com ho fèieu al periòdic Ciudad?

LV: Bàsicament igual, però canviaven el dia de la reunió en base a què el periòdic no ix al carrer tots els dies. Si entre tots no apareixia la notícia destacada del dia, el Director s’encarregava de marcar-la. I acostant-se al cap de setmana revisàvem els objectius.

JLL: Per vosaltres no hi ha l’estrès del tancament d’edició d’un periòdic?

LV: No exactament. Sabem que el nostre públic ens segueix majoritàriament pel matí, diguem que en horari d’oficina. Per tant intentem refrescar sobretot la portada de bon matí, després afegim les notícies conforme les produïm. Sempre que podem intentem treure les notícies potents abans de les 11.00 h, que és l’horari de l’informatiu local a la ràdio, el mitjà més potent d’aquesta ciutat. La resta entra ja a migdia.

JLL: La ràdio és el mitjà de referència a Alcoi?

LV: Sí. A més de comptar amb un periodista molt bo com és Quique Ruiz, la ràdio és un mitjà molt més ràpid que els altres referents, Ciudad i Información. La ràdio ens guanya per golejada a tots!

JLL: Però ells també tenen molt marcats els horaris, no? Els informatius són, de fet, la senyal horària! En canvi, he vist una notícia vostra al voltant d’un Ple, quan aquest encara no havia acabat, de la que ja s’havia fet un tuït!

LV: Però eixes són un tipus de notícies que, al final, tenen tots; la immediatesa no és ací un valor massa gran. Ells són bons en les notícies potents de producció pròpia. Tenen un gran professional al front.

JLL: Quin futur preveus? En quant a llenguatges periodístics, mitjans,…

LV: El digital, conforme està plantejat hui, no és viable. I és molt precari. El suport públic és nul perquè encara no l’entenen. I el públic ja està acostumat a tindre aquest servei de bades. Sobrevivim perquè ens encanta la feina i perquè tenim altres ocupacions complementàries que ens ho permeten.

JLL: Manca el suport institucional per desconeixement, per inèrcia,…?

LV: Per una barreja de tot. La majoria formen part d’una generació que encara no ha assimilat el món digital i es deixen portar pel pes de la tradició. Els mateixos mitjans clàssics ens menyspreen encara que, d’amagades, segueixen els digitals que demostrem qualitat. De tota manera, no crec en cap obligació de les institucions públiques en subvencionar empreses privades: és el consumidor qui ha d’implicar-se, també econòmicament, perquè encara som importants com a mediadors.

JLL: Eixa fórmula de pagament no és posar-li portes al camp?

LV: Només en part. Si es fixem en empreses com Verkami, veiem que la gent dóna suport a projectes que li ofereixen alguna cosa a canvi que els interessa. Eixa és la clau. Fins i tot per sentimentalisme aconseguiríem suports. Potser podem premiar els subscriptors amb material exclusiu. No ho sé. Encara ho tenim en estudi.

JLL: I què em dius de les xarxes socials?

LV: També estem al començament. Intentem que no siga només penjar notícies al mur sinó crear conversa entre el públic i el mitjà, una conversa real: ens saludem, compartim fotos, articles, ens relacionem. És un món que canvia a tal velocitat que un disseny d’un any és vell.
JLL: I al mateix temps, notícies antigues, com estan a la xarxa, tornen inesperadament a l’actualitat. Per cert, coneixes el cas d’algun rumor que s’haja publicat com a notícia i haja resultat fals?

LV: Sí, sí. Dissortadament hem tingut algun cas, no massa greu. Sempre per un cúmul de circumstàncies però amb el factor pressa com a desencadenant. També al revés: hem publicat coses que tothom donava per rumors infundats i que després es va demostrar que teníem raó.

JLL: Canviem de tema: quina dependència teniu respecte la publicitat?

LV: No podríem sobreviure només de la publicitat. Agraïm molt els anunciants, però és una assignatura pendent trobar el model que ens porte la viabilitat econòmica.

JLL: No té part de culpa el format dels digitals, que, a la fi, no canvien massa el format respecte els periòdics tradicionals?

LV: Podria ser, però si l’atenció del públic a la publicitat dels webs és irrisòria, imagina la d’un periòdic! En canvi, parlem d’uns preus que es multipliquen per mil en el cas dels periòdics. És la inèrcia de la que parlàvem, que segueixen també els anunciants.

JLL: Moltíssimes gràcies, Lidia, per la teua atenció i amabilitat.

____________________________________________________________________

1 Referència a l’Entrada de Cristians, al matí del primer dia de les Festes de Moros i Cristians a Alcoi.

2 Important empresa alimentària d’Alcoi al voltant de la qual gira una disputa política, econòmica i ambiental.

3 Corresponsal d’Información de Alicante, Director de Radio Alcoi-Cadena SER i Director del periòdic Ciudad de Alcoy, respectivament.

Anuncis

Debats

5 thoughts on “Entrevista a Lídia Vila, d’Aramultimèdia (AM)

  1. Reblogged this on Ara domèstic and commented:
    Sovint no estem acostumats a rebre preguntes, però resulta igualment un goig tan plaent com fer-les.

    M'agrada

    Posted by aradomestic | 18 Abril 2013, 10:00
  2. Serà la primera com tu dius. Però sembla l’enéssima, com si fera molts anys que ho practiques. Enhorabona i endavant.El temps de crisi són també de moltes oportunitats.

    M'agrada

    Posted by Enric Morrió | 22 Abril 2013, 18:57
  3. Una notícia al voltant d’allò que deia Lídia:
    http://www.ara.cat/media/periodisme_0_911309006.html

    M'agrada

    Posted by joanlluis23 | 1 Mai 2013, 17:44

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: