//
estàs llegint...
Comunicació, Personal

Que paren les rotatives!

Després de llegir durant la setmana les opinions més diverses sobre el tancament del periòdic local Ciudad de Alcoy, m’agradaria expressar la meua opinió des d’aquest humil bloc. Ja s’han dit moltes coses, des de diferents punts de vista, però crec que encara es pot dir alguna més. Jo ho faré des de la meua perspectiva d’estudiant; raons, per descomptat, hi ha tantes com opinions. Ja direu si en dic alguna bona.

Com ja sabeu molts, no és un tema que m’agafe de lluny. Des del 1986, si no recorde mal, he treballat per a l’empresa editora del periòdic, Gráficas Ciudad. Mentre acabava el BUP i el COU i perdia tres anys matriculat a Filologia Catalana, he estat manipulador, auxiliar i impressor, passant per gairebé totes les feines que es poden realitzar en un petit taller com el del carrer Sant Joan de Ribera, 30.

màquina_rotativa

Al Nadal de 2000, el Grupo Zeta, que s’havia quedat amb la capçalera del periòdic alcoià i amb el taller d’arts gràfiques i els seus treballadors, ens traslladà a la nova planta d’impressió situada al benvolgut poble de Biar. I allí treballe d’impressor fins el juliol del 2011,  data en la que demane una excedència temporal per treballar pel meu poble amb els companys del BLOC-Compromís d’Alcoi. Com també sabeu, una vegada truncada l’aventura municipal, ja no em deixaran tornar al meu lloc de feina al novembre del 2012 i passe a ser un més dels 6 milions d’aturats a Espanya. Una palmadeta a l’esquena per gairebé 20 anys de feina.

biar

En 30 anys, des d’aquell 1986, hem vist néixer i morir tecnologies. De la televisió en blanc-i-negre a la de color, el radiocasset, el tocadiscs, el walkman, el discman, el videocasset… El desenvolupament vertiginós de la Informàtica, en una carrera de software i hardware sense fi i a la que mai veiem el cap i la universalització de les xarxes telemàtiques (no només Internet, sinó de telefonia i televisió) ens han submergit en un món totalment nou que, sense cap dubte, i com diria Arthur C. Clarke, disposa d’un nivell tecnològic que els meus iaios no distingirien de la màgia. A més, sumeu-li unes noves formes de socialització, postmodernes, menys presencials o massives i més individualistes, enxarxades i mediatitzades.

Aquest munt de canvis no poden passar per la nostra vida sense transformar moltes de les coses que teníem com a immutables. Ens costa adaptar-nos al torrent de canvis que ens arrastren, definit prou encertadament pel hui jubilat Ratzinger com “la fase actual d’acceleració del temps històric”. No tenim temps per acomodar-nos en un entorn conegut que dominem: estem al bell mig del rierol d’Heràclit.

El periodisme és, naturalment, part del mateix cabdal en moviment. Si bé els principis immutables pel que es regeix la professió no han canviat en essència, aquest entorn mutant l’ha obligat a evolucionar amb l’esperança de la supervivència. Credibilitat, responsabilitat i independència (quant l’objectivitat cal una explicació més ampla) segueixen sent els pilars sagrats, però l’audiència demana que el missatge siga més simètric, ara que la tecnologia ho permet i els mitjans intenten transmetre-lo amb el major sincretisme possible, potser perquè busquen l’espectacularitat del discurs per fidelitzar l’audiència a la que vol influir o de la que espera lucrar-se. En altres paraules, el nou caràcter empresarial dels mitjans de comunicació tenen com a fi obtindre un guany, ja siga un benefici econòmic, ja siga en influència sobre l’audiència (una influència que llogarà, en ocasions, també per diners). Per aconseguir la major audiència possible les tendències del discurs actual busquen l’espectacularitat, la novetat, la rapidesa… i el missatge viatja en el major nombre possible de formats per aconseguir captar la màxima atenció: no només text, sinó també àudio, vídeo i hipertext. Per últim, es busca la comunicació bidireccional i la interacció: el públic ha deixat de ser passiu, té alguna cosa a dir i vol ser escoltat. I buscarà el mitjà que li ho permeta.

media

Amb açò, podem adonar-nos de perquè un mitjà clàssic de poble com Ciudad ho tenia molt difícil per sobreviure. Els estudiosos preveuen un acomodament darwinià dels mitjans als nous temps, en el que només els mitjans globals i els hiperlocals heretaran la Terra. Però encara que Ciudad entra en la categoria dels supervivents teòrics, aquest espai local està guanyat, a llarg termini, pels mitjans digitals: no només per la dèria tecnològica sinó també per necessitats mediambientals i lògica econòmica, s’ha dit sovint que el paper està, tard o prompte, acabat. A més, el mitjà digital permet una immediatesa que mai tindrà un periòdic imprès (la qual cosa sempre ha estat l’èxit de la ràdio i la televisió) i eixa anhelada interacció del públic que una pàgina de correus dels lectors no acaba per satisfer. Hui s’experimenta en mil-i-un formats nous que despleguen un ventall inversemblant de propostes de futur. Queda, però, eixa reordenació de la que parlava i una certa estabilització perquè institucions, empreses, mitjans i públic sapiguem a què atenir-se i que tots tornen a buscar la seua viabilitat en aquest món nou.

periòdics

M’ha sabut molt mal pels companys del Ciudad, a qui he envejat, des dels meus temps al taller, la seua sort: vivien d’un treball dur però apassionant, desagraït però satisfactori, obligat però creatiu; i ara han perdut la feina. Jo només he experimentat la primera part del duet, sense peròs, i com que també he perdut la feina, somnie en aprendre suficientment com per poder treballar un dia amb algun d’ells. Tan de bo els profetes s’equivoquen. Potser aquesta crisi frene un poc tots els senyals que hem vist i un nou periòdic local enriquisca prompte la societat alcoiana i comarcal. Espere també que, si es decideixen, aprenguen la lliçó i peguen un salt valent cap el futur per no caure en les errades del passat. Una abraçada ben gran.

Ciudad de Alcoy

Us afegisc uns articles interessants, que ja vaig compartir al Facebook, i un vídeo per trencar el regust amarg de l’acomiadament:

·Alan Rusbridger, director de ‘The Guardian’. El futuro del periodismo digital: “Debo ser más radical en lo digital”

·“El futuro del periodismo”, de Manuel Castells, en La Vanguardia

 · 

Anuncis

Debats

2 thoughts on “Que paren les rotatives!

  1. En el substrat dels articles veig un bagatge molt gran. Aprofita’l.

    M'agrada

    Posted by Enric Morrió | 4 Mai 2013, 10:46
  2. Com sempre… Molt bo! Enhorabona!

    M'agrada

    Posted by David | 4 Mai 2013, 14:02

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: