//
estàs llegint...
Personal

Negació

No sé quan llegireu açò. Supose que ja estareu ben instal·lats i tindreu temps per navegar per la xarxa i llegir bovades. Espere que no tan tard com per començar a sentir enyorança de les muntanyes alcoianes. Sé que, tot i estar tan lluny, sentireu encara l’escalfor de l’última abraçada a la porta de la vostra casa.

No m’he pogut aguantar. Ho havia d’escriure. Les llàgrimes regalimen per les nostres galtes mentres, silenciosos, devorem carretera al camí de tornada. Què anem a dir que no ens faça més mal? Ja feia temps que ho sabíem, però ens negàvem a acceptar-ho. Ha estat en l’últim adéu quan ens ha esclatat el cor, trencant-nos l’ànima com el cristall d’una copa fina. Milers d’esquerdes travessen la nostra carn: milers de records en forma d’abraços, plors i riallades. Milers de moments durant viatges, dinars i vesprades de futbol. Milers d’alegries, tristeses, petits desencontres i grandíssimes companyonies. Fotos, vi, xerrades, jocs, malalties, naixements, caps d’any i comunions, focs de llenya i l’amor més gran en una vesprada d’estiu.

No pare de plorar.

No es quedem sols, ja ho sé. Nosaltres tenim sort. Si la hipotenusa se’ns va, encara quedem dos catets per aguantar el triangle. Però sou tan importants! Quan fas comptes i te n’adones que has passat més temps amb algú que sense ell, ja no ets la suma de dues parts: ets el producte sencer, indivisible, impossible d’imaginar en les seues parts anteriors. Hem viscut les mateixes il·lusions, les mateixes esperances, els mateixos somnis. Hem viscut decepcions, baralles i temporades de buidor. Hem vist néixer junts a l’amor, hem vist créixer junts els nostres fills, hem vist junts què ens espera amb cabells blancs, arrugues i panxes.

No em resigne a que açò siga la fi. El món és més petit que no es creeiem i el temps ens espera si el sabem tractar. No penseu que no tinc pena: en tinc. No creieu que no estic content per vosaltres: ho estic. Deixeu-me només un moment perquè no em faça tan de mal i em calmaré… I ja està bé! Sobren tantes paraules quan allò que només vull dir-vos és que us estime. Que us estime molt. Que ja tinc ganes de vore-vos i encara no s’ha gelat eixa última abraçada a la porta de la vostra casa. Que sigueu molt feliços. Fins molt prompte.

Acr1498

Anuncis

Debats

6 thoughts on “Negació

  1. chulisim!!!!!!!

    M'agrada

    Posted by Salvi | 9 Març 2013, 01:51
  2. No tinc paraules amic, només tinc llágrimes… no he dormit bé, la pena no m’ha deixat. Una abraçada del catet Pons.

    M'agrada

    Posted by mila | 9 Març 2013, 08:01
  3. Si Joan, Molt bo.

    M'agrada

    Posted by Juan Knox ville | 9 Març 2013, 09:20

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: