//
estàs llegint...
Política

De progressistes

Arran cert article publicat recentment, he notat que la vella guàrdia roja té moltes dificultats en acceptar certes terminologies, potser per la seua relativa novetat, i que, amb la seua ignorància, les rebutja irreflexivament emprant els seus paràmetres clàssics: o són contrarevolucionaris o burgesos o directament de dretes. No vaig a explicar la diferència entre ser “d’esquerres” i ser “progressista”. Ni que fóra el vostre amic Coco! Per això, us recomane la lectura que em va suggerir molt encertadament el meu amic Rafa Carbonell: “No pienses en un elefante”, de George Lakoff (en aquest enllaç teniu el .pdf complet), que inspirà la política comunicativa dels demòcrates estatunidencs i que Zapatero (sí, flipeu!) va posar de moda entre els seus correligionaris, amb escàs èxit, pel que es veu.  Jo només compartisc dos pensaments i la meua opinió. Vosaltres direu què en penseu però la imatge que jo tinc d’Alcoi no s’assembla a un carrer d’Entença com el Berlín oriental de la Guerra Freda. I no es tracta només dels símbols.

 

Carrer Na Saurina d'Entença, Berlín Oriental, DDR

Carrer Na Saurina d’Entença, Berlín Oriental, DDR

Hi ha qui, des de l’esquerra alcoiana tradicional, no té gens clars alguns conceptes que, en realitat, són ben senzills. Això sí, per tal d’entendre’ls, cal fer un petit esforç per espolsar-se tics i poses que s’arrastren des de mitjans del s.XIX. De fet, hauria de ser un contrasentit que “tradicional” adjectivara a “esquerra”. I és que tan conservador pot ser un registrador de la propietat de Pontevedra, de dretes, com un jubilat amb xandall i barba a Cuba, d’esquerres. Almenys això és el que entenem els que s’anomenem progressistes. Ser progressista implica estar obert als canvis, assumir nous camins sense por, comprendre els temps que vivim i treballar per fer-los millors que els anteriors. Aferrar-se a les velles receptes no els fa més purs, sinó menys flexibles per adaptar-se a les necessitats actuals. Es tracta, doncs, d’avançar, d’evolucionar i mirar endavant.

Totalitarismes: conservadors dels dos extrems

Totalitarismes: conservadors dels dos extrems

Entre d’altres, hi ha un tic molt típic entre aquesta esquerra. Ells i només ells són autènticament d’esquerres i reparteixen diplomes de validesa només a qui combrega amb el seu dogma. Qualsevol altra opció és, naturalment, una aliança amb la dreta i una traïció a les sagrades escriptures comunistes. Qui pot dubtar de qui té la veritat absoluta? Qui s’atreveix a fer la més mínima qüestió a qui representa la mare de totes les esquerres?

Tot els és més fàcil, clar està, quan viuen apaciblement en la combativitat de l’oposició. Les barricades virtuals són l’escenari somniat pels diplomats en autenticitat esquerrana. “No, no, no i mil vegades no!” És fàcil. Per estar en contra de tot no fa falta ningú més: la puresa roman intacta, immaculada. Però manar és una altra cosa. Perquè no només manes pels teus, sinó pels altres també; un detall que PP i PSOE tenen la costum d’oblidar en la comoditat de les majories absolutes i a la que s’ha apuntat ràpidament EU. I per fi, manar sense una majoria absoluta, una altra de ben diferent. Açò costa molt més.

PPSOE

PPSOE

Cal recordar-li al Govern alcoià que l’Alcalde ho és per un acord al que van arribar amb Compromís. Cal recordar que el Govern està en minoria perquè van trencar el pacte de forma deslleial, tot inventant acusacions que mai han demostrat als alcoians però que s’encaboten en repetir per allò de “calumnia que algo queda”. Cal recordar-li, finalment, que els governs, més encara quan són d’esquerres i estan en minoria, han de seure amb la resta de forces per informar, consultar, proposar i arribar a acords per guanyar votacions. No només per una elemental qüestió matemàtica, sinó per fer gal·la d’un autèntic tarannà progressista, democràtic i participatiu. Un Govern d’aquest tarannà no presenta projectes per sorpresa, ni amaga la informació pertinent, ni nega qualsevol negociació i espera guanyar una votació amb el suport de l’oposició. I si la presenta en aquestes condicions és per jugar a l’Oposició de l’Oposició, tot creant falses expectatives, fer brindis al sol o inventar cortines de fum.

Compromís Alcoi ha estat sempre per la democràcia real, participativa i transparent i així ho hem demostrat, tant a l’acció de Govern i al treball d’Oposició com al sí del moviment ciutadà que representem, una coalició de partits units per negociacions, acords i consensos. Un moviment valencianista, verd i progressista que ha demostrat què és la participació amb la convocatòria de Primàries, tot oferint els ciutadans l’oportunitat de decidir democràticament quins seran els representants de Compromís a les properes eleccions europees. Un primer pas que tindrà continuïtat a les eleccions locals i autonòmiques del 2015.

#PrimàriesCompromís

#PrimàriesCompromís

Tan de bo tants companys benintencionats, al capdavall tan propers,  s’espolsen tota la caspa que els emboira la vista, es solten els lastres vells i caducs i tornen a mirar cap endavant: allí els espera Compromís amb els homes i les dones que esperen que les seues vides, i la dels seus pares i la dels seus fills, avancen, progressen i milloren.

Una abraçada a tothom.

Jordi Sebastià amb Enric Morera i Mónica Oltra

Jordi Sebastià amb Enric Morera i Mónica Oltra

Anuncis

Debats

2 thoughts on “De progressistes

  1. Una anàlisi molt acurada!!! I molt bona la foto del Berlin este!

    M'agrada

    Posted by David Abad | 28 Març 2014, 10:00

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: