//
estàs llegint...
Freak-o-land, Política

L’estrany poder de Psico-Man

Els dilluns són un dia maleït per gairebé tothom. Tornar a la feina, després d’un cap de setmana que sempre ens sembla curt, és una demostració de ferma voluntat i de consciència del compliment del deure. Pel contrari, quan és un dilluns festiu o tenim el dia lliure, ens sembla un premi de goig inigualable. Entre els meus amics tenim la costum de dir “Jo, perruquer!” quan tenim per davant aquesta feliç circumstància, fent referència a la costum del gremi de canviar dissabte per dilluns al seu cap de setmana per exigències de la feina. Les permanents, els tints, els “plis” i els cardats alcoians tenen marcat els dissabtes com a dia de Glòria.

Dissortadament, els meus dilluns han canviat substancialment el darrer any, com ja sabeu molts. La conya és ara un poc més amarga: “Jo, Los lunes al sol!”. Però ja no és tan graciós. De fet, després d’un any, ja no té ni puta gràcia. I no és que no trobe coses que fer. Realment, el que passa és que no me les acabe. Però, com que ara no tenen el mateix sentit, no sé si m’enteneu. Un dia lliure és un goig després d’una setmana de feina però quan tots els dies són diumenge o no saps ni en quin dia vius, ja no sents el mateix plaer! Les activitats que abans omplien el temps d’esbarjo s’han tornat repetitives i buides, les petites feines diàries no tenen massa sentit ni cap urgència –llevat de la que té per a Anna, per descomptat!- i els deures autoimposats, com l’estudi del Grau o l’alemany trenquen les lleis de l’espai i el temps, allargant-se fins l’infinit o esdevenint esprints amb foto-finish… L’atur és, de vegades, més que una condició temporal de l’activitat laboral, un estat de consciència.

Los lunes al sol

Los lunes al sol

I què té que vore açò, direu, amb Psico-Man, l’arxienemic dels 4-Fantàstics? Aquest bon home, governant d’un sistema planetari en un univers en miniatura, disposa d’una arma terrible amb la que aconsegueix el poder de dominar la por, el dubte i l’odi de les persones. La veritat és que, després de molt pensar, no he trobat una altra explicació per a tot el que ens està passant. Una crisi econòmica galopant, una tasa d’atur desbocada, el nombre de polítics als jutjats augmentant en progressió geomètrica, els casos de corrupció vessant els límits de la tolerància i la paciència ciutadana, estirada al màxim poc abans del trencament violent. A més, una Democràcia abaratida i ningunejada, un Estat policial d’accions desmesurades i uns serveis públics en una deconstrucció a ritme de El Bulli. Per no parlar de la vergonya a l’àmbit de la Justícia, la xirigota amb la família del cap de l’Estat, l’assalt al poder civil per part del poder eclessiàstic, la pèrdua de la credibilitat d’uns mitjans de comunicació venuts al millor pagador… I al remat, l’atac indissimulat i criminal contra la llengua i la cultura catalanes, del Sènia al Segura i de Fraga a Maó.

Balanç audiovisual del PP al Govern valencià

Balanç audiovisual del PP al Govern valencià

I quina és la resposta dels maltractats ciutadans valencians i (per imperatiu legal, of course!) espanyols? Poca, la veritat. Estarà Psico-Man al servei de Rajoy? O d’un malvat poder superior? Déu meu, serà Aznar el que comanda l’arma del vilà!? Tanta por tenim que som incapaços d’eixir de casa per exigir canvis? Els ucraïnesos, els búlgars, els turcs, els grecs, els portuguesos; els ciutadans de Burgos, de Kíev, d’Atenes, de Barcelona, de Madrid; estan tots immunitzats contra el poder emocional de Psico-Man? Quins dubtes ens fan baixar el cap i girar cua davant de cada retall, cada desnonament, cada estafa, cada traició? Quina indecisió ens ofega per no exigir el dret al treball, a una vivenda digna, a una educació i una sanitat decents? Quin odi crema en alguns pits perquè puguen ser capaços de tornar a votar a peperos o socialistes, culpables del solar en què han convertit el nostre País? A quin superheroi hem d’esperar perquè comencem a bofetades amb tota aquesta colla de desvergonyits? Quina capa ens hem de vestir per atrevir-nos a cremar l’Antic Règim i crear-ne un de nou? Quin poder meravellós volem que siga més poderós que el d’un Poble unit, alegre i combatiu? El dia que ens adonem què és molt fàcil treure’ns la kriptonita del coll i véncer Lex Luthor, potser eixe dia tornem a prendre les regnes del nostre destí. I, si volem, els dilluns farem tots festa!

Psico-Man

Psico-Man

Us recomane l’àudio amb les paraules del mestre Joaquim Maria Puyal en relació al recent apagament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià (en les que, per cert, nomena Alcoi) i us deixe unes fotos perquè ens il·luminen el camí.

Una abraçada a tothom!

Farola

Farola

Farola II

Farola II

Farola III

Farola III

Farola IV

Farola IV

Farola V

Farola V

Anuncis

Debats

2 thoughts on “L’estrany poder de Psico-Man

  1. ànim!porca miseria!també dels que fem feïna…ixirem!

    M'agrada

    Posted by prima | 23 gener 2014, 09:21
  2. 😉

    M'agrada

    Posted by Salvi | 23 gener 2014, 09:40

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: