//
estàs llegint...
Freak-o-land, Personal, Política

La dimensió valenciana

Un amic m’ha preguntat, estranyat, si havia de preocupar-se per la meua incursió en les matemàtiques del post anterior. L’he convençut que no ha estat cap il·luminació mística, ni estic covant un procés malaltís. Aquest inusual i pàl·lid contacte amb les ciències no ha estat, sorprenentment, un episodi aïllat els darrers mesos. El meu acostament a les ciències exactes, més que una arrencada de curiositat erudita, ha estat la cerca d’una resposta convincent. Però no us enganyaré: les fonts han estat, científicament, poc ortodoxes. Creieu-me si us dic que la meua caiguda del cavall ha estat provocada per un feix de rajos catòdics! I us puc assegurar que he fet un gran descobriment…

El meu despertar va vindre, paradoxalment, després de dormir poc. Gaudim una nova Edat d’Or de les sèries de televisió i amb les beneïdes possibilitats informàtiques actuals, tota la immensa graella està només a un clic del nostre disc dur. I ho he de confessar: una vegada coneguts els personatges i la trama a l’episodi pilot, si m’agrada, estic perdut. Ja puc estar a cinc temporades de distància, que l’ànsia per saber-ne més i més, com la set d’un vampir del plasma digital, és inesgotable. Al principi, les sèries anaven cercant temes diversos amb la única intenció de fer-me caure en l’addicció: a banda de les d’animació, “La fuga de Logan” o “Galàctica, estrella de combate” a la infantesa i “L’Escurçó Negre“, “Friends” o “Allò Allò!” a la joventut foren les primeres. Més tard vingueren els temes més específics amb “Millenium“, “House“, “Lost“, “Heroes“… i als últims temps la set és ja inextingible: “Roma“, “Spartacus“, “Homeland“, “Vikings“, “AHS”, “Juego de Tronos“, “TWD”, “Sherlock“, “The Fades“, “Black Mirror“, “Misfits“…

House

House

Al final, lluite per respirar, capbussat en un pou insondable: després de 6 temporades de “Numb3rs”, han vingut les primeres de “The Big Bang Theory” i “Fringe”. Una nit, en què la successió de capítols visionats va sobrepassar els límits aconsellats pels  experts en salut mental, vaig notar un mareig sobtat mentre els llums parpellejaven fins apagar-se del tot. A l’estat de semiinconsciència posterior, les veus de Charlie EppsSheldon Cooper ressonaven al meu cap i em contaven secrets i meravelles. Per fi vaig entendre que Fringe només era l’amagatall que el doctor Bishop fa servir per contenir el pànic. La Humanitat no està preparada per saber que vivim en una multiplicitat de dimensions i que un grup organitzat de forces malèfiques ha aconseguit trencar-ne les barreres amb la intenció de fondre-les totes en una! Naturalment, jo no m’ho vaig creure de seguida. Però Charlie i Sheldon acumulaven proves davant dels meus nassos. És impossible no veure-ho! Com s’expliquem, si no, tots els fenòmens estranys que ens envolten diàriament? Està clar que, de vegades, tenim visions d’eixes altres dimensions i comencem a trobar-les normals perquè ja ha començat la fusió!

Fringe

Fringe

Expliqueu-me d’una altra manera, si podeu, com és que, sent nosaltres els que abastim de diners les arques públiques, cada vegada tinguem uns sous més minsos, que la cobertura sanitària i de pensions estiguen greument amenaçades i que l’educació, l’habitatge i el treball siguen cada vegada més uns luxes i no uns drets bàsics. Aclariu-me com és que, sent la nostra una democràcia capitalista, els recursos públics que no es dediquen al nostre benestar aprofiten per donar beneficis a uns negocis privats com són les diferents entitats financeres i els grans consorcis empresarials. Digueu-me com és que ens deixem xafar, colpejar, estafar, menysvalorar, decebre, robar, menysprear, enganyar i malbaratar i els seus caps no pengen d’estaques a les portes de les ciutats. Vull pensar que un món alternatiu s’ha apoderat de la nostra realitat perquè l’explicació que som un poble de borregos, covards i ignorants, em resulta més difícil de copsar i suportar.
Un canvi subtil em va fer reconèixer, sense més dubtes, la fusió que m’explicaven i em va colpejar només veure’l; estava clar que una altra realitat es confonia amb la nostra: la Televisió Valenciana de l’altre costat té els colors corporatius del PP, amb blau i blanc, i canvien el nom del canal, del símbol numèric a l’adjectiu, “9” per “nou”. Voleu més proves que el mal ens envaeix? És que ningú no s’adona que el canvi està ja en marxa?

RTVV-NOU

RTVV-NOU

Per una escletxa vaig veure un poc del que hi ha a l’altra part i l’horror em va posar els pèls de punta. Mai no havia vist una cosa tan terrorífica, més pròpia d’un món postapocalíptic farcit de morts vivents. Ací teniu la única foto que vaig poder prendre; una més i m’haguera arrencat els ulls! En fi, prepareu-vos per al canvi i pregueu perquè el doctor Bishop trobe una solució permanent. De moment, us deixe una relació fotogràfica amb els punts on l’escletxa és més feble, més porosa. Per dissimular l’efecte s’han posat unes portes, distribuïdes per tot Alcoi. N’hi ha de molt, molt especials! Sabeu on estan? Vigileu, amics i amigues, estem tots en perill! Una abraçada a tothom.

Porta I

Porta I

Porta II

Porta II

Porta III

Porta III

Porta IV

Porta IV

Porta V

Porta V

Porta VI

Porta VI

Porta VII

Porta VII

Porta VIII

Porta VIII

Porta IX

Porta IX

Porta X

Porta X

Porta XI

Porta XI

Detall Porta 1

Detall Porta 1

Anuncis

Debats

2 thoughts on “La dimensió valenciana

  1. Por

    M'agrada

    Posted by Salvi | 30 Octubre 2013, 16:12

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: