//
estàs llegint...
Deutschland, Personal

Deswegen

Quan escric aquest post queden menys de 24 hores de romandre a Freiburg, en Alemanya. Ja he fet la maleta, he buidat tots els calaixos i netejat la cuina i la nevera. Amb tot allò que m’ha sobrat he fet una bossa per una companya, madrilenya, que vol provar sort una temporada a Freiburg. Malauradament no podré acudir a la festa d’acomiadament que fa una altra companya, catalana, perquè els horaris del meu vol són fatals i he hagut de fer una última gestió a casa. Tothom té una certa sensació agra damunt i el temps pareix que acompanya, com als enterraments de les pel·lícules. Malgrat l’alegria de tornar a casa i vore aquells que més vull, deixe ací un trosset del meu cor, un munt de noves experiències, un grapat de bona gent a la que potser no veuré mai més sinó és per la xarxa. I és per això que escric hui. PER AIXÒ.

Freiburg bis Schlossberg

Freiburg von Schlossberg

Amb aquesta experiència he intentat millorar el meu alemany. L’atur terrible que patim i en el que em veig dissortadament submergit, em va decidir a buscar algun punt diferenciador que em permeta trobar una forma nova de guanyar-me la vida. Una ocupació que em faça sentir ple i feliç. L’alemany pareix ser una bona oportunitat. Almenys fins que aconseguisca arribar al somni de convertir-me en periodista. Ja vorem si arribe a algun lloc o no. De moment, per això he vingut a Freiburg. PER AIXÒ.

Però ara toca acomiadar-se. No només de la ciutat encantadora que m’ha acollit, sinó de la mateixa Alemanya: la seua cultura, les seues costums, el seu idioma, el seu paisatge… Cada dia estime un poc més aquesta terra. No sé si ho entendreu o si em prendreu per boig, però és el que sent i per això us ho vull contar. PER AIXÒ.

Ganz allein vor der Landschaft

Ganz allein vor der Landschaft

També necessite parlar de la gent a la que he conegut. Gent a la que no coneixia fa un mes i a la que potser no tornaré a vore en persona si no hi ha molta sort. Però gent amb la que he compartit un mes sencer, lluny de casa, tot superant dificultats de tota mena amb la seua ajuda i consell. Amb la que he aprés i m’he divertit, amb la que he dinat, berenat i sopat. Amb qui he compartit solana i plugim. Pareix poca cosa però el seu record romandrà immutable al llarg dels anys. Creieu-me si us dic que ho escric amb llàgrimes als ulls. Potser vessant llàgrimes s’aixugue la pena. I per això escric ací. PER AIXÒ.

Fins i tot des de casa he tingut males notícies i un acomiadament ben trist. Loles, la meua professora d’alemany durant dos anys, deixa l’Escola d’Idiomes d’Alcoi. Ha estat la mestra amb la que més he aprés i amb qui he estat més a gust, no només com a mestra sinó en la relació personal. Hi ha persones amb les que, malgrat l’escàs contacte mantingut, sents una afinitat ben gran; persones a les que t’agradaria poder-les considerar amics/amigues. Com va ser amb Josep. Un altre buit al cor pel que plorar. No crec que li ho diga però espere que algun dia ho puga llegir si s’assoma per aquestes línies. Per això ho he escrit. PER AIXÒ.

"Je...desto..." Beispiel, das mich meiner lieben Lehrerin Loles erinnert

“Je…desto…” Beispiel, das mich meiner lieben Lehrerin Loles erinnert

I hui no tinc més ganes d’escriure. Costa lligar paraules amb un nus en la gola. Només tinc ganes d’assaborir els darrers moments ací i gaudir dels records dels moments viscuts. Temps tindré la setmana que ve per afegir un últim recull de fotos i un vídeo gravat a la Selva Negra per dedicar-ho com a record a la gent que he conegut. Per això ho deixe hui ací. PER AIXÒ.

Hi ha una paraula que resumeix tot aquest mes. Representa per mi la transformació de l’alemany, des d’un estudi farragós a una eina d’autèntica comunicació, de vida real. Em farà vindré al cap a aquells que me la van aconseguir fer entendre, trencant eixa barrera de paper de llibre, per emprar-la quotidianament. I per això la vull compartir amb vosaltres. PER AIXÒ. DESWEGEN.

Un abraç a tothom

Bis bald, Freiburg. Schon vermisse ich dich!

Bis bald, Freiburg. Schon vermisse ich dich!

Estelada a Bertoldsbrunnen, Freiburg

Estelada a Bertoldsbrunnen, Freiburg

Anuncis

Debats

6 thoughts on “Deswegen

  1. Preciós… quasi plore jo també. Mols besets i bon viatje de tornada que aci t’esperem amb els braços oberts.

    M'agrada

    Posted by mila | 29 Agost 2013, 21:00
    • Gràcies,perla! Tinc ganes de contar-vos-ho. He dut una ampolla de vi blanc de Baden per això
      (Danke schön, Süß! Ich habe viel Lust, euch es zu erzählen. Deswegen habe ich eine badische Weißwein Flasche mitgebracht) 😀

      M'agrada

      Posted by joanlluis23 | 30 Agost 2013, 12:01
  2. que xulo!!!!!! eres gran, pelut!!!!!!!!!!!!!!!!!

    M'agrada

    Posted by Salvi | 30 Agost 2013, 10:21
  3. Was kann ich sagen? Ich verstehe dir das ganzen Gefühl. Ich habe mit dir viele Momente geteilt. Diese Reise war besonders für viele Gründe und ich glaube, dass diese Erfahrung einzigartig ist. Die Leute, die Menschen, die Persone sind unvergesslich. Ich fühle mich glückich, um dir kennezulernen.
    Dein DESWEGEN ist sehr schön.
    Herzliche Glückwunsche für dein Artikel.

    M'agrada

    Posted by Raquel | 31 Agost 2013, 23:50

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: