//
estàs llegint...
Deutschland, Personal

Alemanys! Ja sóc aquí!

No tenia massa clar com volia enfocar les entrades d’aquest viatge al bloc. Volia fer entrades curtes amb moltes fotos i explicacions del lloc. Però per a guies de viatges xules tenim a l’amic Jordi Orts. Així que, inspirat per un altre Jordi, el meu germà, que va fer una mena de bitàcora del Camí a Santiago per la ruta nord fa uns anys, decidisc fer una barreja de tot: un diari, perquè el viatge a Alemanya és allò que més il·lusió em feia i que faig gràcies a l’esforç i l’ànim de la meua dona, Anna, a la que dedique tots aquests pensaments, on està ella sempre; i unes fotos, perquè us acostarà més que les meues pobres paraules a allò que tant gaudisc i que vull compartir amb vosaltres. I de pas em faig una còpia de seguretat, per si em falla el cap! Segur que feu unes risses i us dóna per unes quantes reflexions. Ací va, doncs, el primer lliurament d’agost.

Gemalte Fahnen

Gemalte Fahnen

Meine Familie verabschiden mich

Meine Familie verabschiden mich

Internationale Sommerkurse in Freiburg 2013 Primer dia, 02/08/2013 Després d’una nit en la que no vaig dormir gens bé i d’estar des de les 4.00 del matí alçat, estic per fi a Alemanya. A l’Aeroport d’Alacant ens vam trobar a Patri, una companya d’Anna, i a l’home, que venien també a Freiburg com a primera etapa del seu viatge per Alemanya. I gairebé ja embarcats, vam conèixer a Raquel, una xica d’Ontinyent que també ve al Kurs. Ja a Basel van ser tan amables d’acompanyar-me fins la Hauptbahnhof amb el cotxe que havien llogat. Un petit passeig més tard aconseguia trobar el Kursbüro, m’inscrivia a les classes i m’informen de totes les properes activitats, així com dels deures i drets que adquirisc.  M’indiquen un parell de consells que no dubte en seguir, com la compra de la Monatkarte per viatjar tot el mes amb qualsevol transport públic amb un pagament únic de 37,50 €. I ací va començar l’Odissea: vaig tardar dues hores en trobar l’apartament, quan només haguera calgut un quart d’hora. A tot açò, carregat com un burro i amb 38 graus de bandera! Però ha pagat la pena: el pis és una passada. No he de compartir res. Tinc quarto d’aseo, cuina, nevera… Falta trobar on comprar un accés a Internet i serà perfecte. Una vegada dutxat, vaig a comprar els queviures i materials d’endreça precisos a un Lidl i torne al pis a estudiar-me tota la documentació. Com els trens cap a Freiburg ixen a les hores, encara torne a les 19.00 per vore si sope a la Mensa, que és com es diu el menjador universitari en alemany. Però no ho trobe obert, així que vaig comprar fruita, aigua, un entrepà i Coca-Cola i faig un passeig. Em trobe de nou amb Patri i l’home, remullant els peus a la sequieta típica que corre per molts dels carrers de Freiburg. Xerram una estoneta i faig camí fins la Hauptbahnhof. I ací es va acabar d’apanyar el dia: el tren havia d’eixir a l’andana 5 i sense avisar adientment va eixir de la 8, amb la qual cosa vaig haver d’esperar-me una hora més allà. Encara vaig estar de xarreta amb un iaio minusvàlid, un borratxo cinquantó i una parella de Rússia. Són les onze i mitja, vaig a llegir una estoneta i tanque la llum. El despertador està posat a les 8.00 h.

Vierten Stock, Tür Nummer eins

Vierten Stock, Tür Nummer eins

Georges-Köhler-Alle, 73, Freiburg Messe

Georges-Köhler-Allee, 73, Freiburg Messe

03/08/2013 He dormit fatal. Em fa un mal de cap i de coll terribles. Però decidisc anar al passeig que recomanen al Kursbüro, per conèixer la ciutat i per conèixer la gent. Com arribe prompte, faig una passejada per la Münsterplatz, on hi ha mercat tots els dies. Els preus són un pèl més cars, però sense passar-se’n. Veig moltes verdures i fruites diferents i me’n falta alguna de les habituals. Abans d’anar al punt de reunió per l’excursió decidisc entrar a la catedral i seguir un poc de la missa en alemany, a vore que pille. Al moment de la missa està prohibit fer fotos, però els japonesos no s’enteren i se la passen tiran flaixos “a tiri baldiri”. Estic fins el moment de donar-se la mà i me’n vaig sense pillar gran cosa.

Der Turm des Münsters

Der Turm des Münsters

Der Markt am Münsterplatz II

Der Markt am Münsterplatz II

Der Market am Münsterplatz

Der Market am Münsterplatz

Der Market am Münsterplatz III

Der Market am Münsterplatz III

Vindre a l’excursió resulta ser la primera bona decisió fins el moment: a més de fer una passejada xula he conegut un grupet de gent amb la que em sent molt a gust. Després del passeig hem anat a dinar junts, hem anat descobrint coses i coneixent-nos millor. I, sobretot, hem estat xerrant en alemany tot el sant dia!! El grupet és força heterogeni però molt ben avingut: Iro, una professora d’alemany d’Atenes; Giorgio, un ingenier de Milà; i Ksena, una jove estudiant de Germànica de Moscú. Visitem la Münsterplatz i ens asseguem per sentir una banda de músics tocant música típica alemanya i després anem a uns gran magatzems per buscar varies coses a una botiga Saturn. Jo em compre una targeta de prepagament d’Internet: un mes a un Giga per 11 €! Els altres es compren un mòbil amb targeta per un mes per només 7 €, per tindre una tarifa més barata que la seua. Ens passem una estona intentant vore on està l’amagatall, però no hi ha cap, és una bona oferta, sense més… Els de la botiga es somriuen com si vegeren una tribu amazònica descobrint un encenedor Bic.

Konzert ins Rot Haus

Konzert ins Rot Haus

Rot Haus im Münsterplatz II

Rot Haus im Münsterplatz II

Rot Haus im Münsterplatz

Rot Haus im Münsterplatz

Ein Wasserspeier in der Münster

Ein Wasserspeier in der Münster

A la vesprada ens anem a l’Agustinerplatz per assistir a una mena de trobada de benvinguda a la ciutat on, bàsicament, la gent va presentant-se i xerrant mentre es va bevent les cerveses. El grup més homogeni és el de japonesos, que no es separen els uns dels altres i fan poca junta amb las resta, i el d’americans i anglesos, que pareixen anar d’un altre rotllo. Però els d’alemany són absolutament comunicatius i amb molt bon rotllo. A la fi se’ns ha afegit Raquel, la pedagoga d’Ontinyent que vaig conèixer a peu de pista. Tots junts decidim anar a vore el llac que hi ha a dos minuts de la casa en la que li ha tocat viure i, si escau, farem un banyet i dinarem allí. Torne a la Hauptbahnhof i no deixe de mirar el panell d’avís fins que puge al tren de tornada per si de cas el tornen a canviar de via. Em faig una tissana i configure la connexió mòbil a Internet abans de gitar-me amb un mal de cap terrible.

Durch der Stadt

Durch der Stadt

Vier ins Bächler

Vier ins Bächler

Ich kühle mich ins Bächler ab

Ich kühle mich ins Bächler ab

Der Treffpunkt des Empfangs

Der Treffpunkt des Empfangs

04/08/2013  No he pogut dormir molt hui tampoc. El mal de coll i de cap persisteixen i la calor és mortal. En aquest quarto no corre gens l’aire i sense mosquitera ni cortina no m’atrevisc a obrir la finestra si no és amb la persiana baixada. Tot plegat em fa perdre el tren que volia pillar i m’he d’esperar gairebé una hora més perquè encara no domine les línees de bus. Però resulta ser una sort, perquè havia eixit de casa amb banyador i xancles i he hagut de posar-me el xàndal i les esportives perquè està ploent i es veu molt núvol. De tota manera pille el següent tren i aconseguisc arribar a l’hora acordada amb la resta del grup a la Bertoldsgasse. Només acudim Iro i jo: Giorgio va vetlar molt ahir i Ksena va a l’excursió al Schlossberg. Em faig el primer café amb llet en dos dies en un Starsbuck des d’on felicite a Anna el seu aniversari. Encara que estic a gust, els trobe a faltar, a tots! Quan ve Giorgio ha parat de ploure i decidim anar al Seepark…i recordem que ens hem oblidat de trucar a la pobra Raquel, que ens ha estat esperant una hora a l’estació Am Bischofskreutz sense avisar-la. Després d’excusar-nos anem a buscar una farmàcia de guàrdia per comprar-me ibuprofeno, però on havia d’estar obert, no ho està i ens reenvien a una altra Aphoteke més llunyana. Passe del ibuprofeno i pugem al S-Bahn cap al Seepark. Quan arribem ens meravellem del lloc que li ha tocat en sort a Raquel: edificis prou nous amb un munt de verd amb un llac impressionant just a la vora, rodejat d’un bosc ben gran, amb clarors preparades per l’esbarjo de la gent, amb instal·lacions esportives i vinyes que ningú destrossa. És meravellós vore com cuida la gent l’entorn, sense cap deixalla ni munts de colilles i on els xiquets del veïnat es deixen els joguets en la seua zona de jocs i baldadores i ningú els furta.

Am Seepark

Am Seepark

Bacchus wacht über dem Weingarten

Bacchus wacht über dem Weingarten

Schöne Aussicht

Schöne Aussicht

Només trobar una claror a la sombra dels arbres, deixem els trastos i Giorgio i jo ens animem i ens banyem. L’aigua està, sorprenentment, més calenta del que estava el mar la derrera vegada que em vaig banyar a Miramar! I l’aigua està netíssima, amb només alguna fulla d’arbre o herbeta i algun ànec o cigne que nada tranquil·lament pels voltants. Hi ha alguna zona en la que la gent es despulla del tot per banyar-se sense que això escandalitze ningú ni hagen de posar portes, valles o cartells. Qui no li agrada, no mira i punt. Ningú pareix donar-li cap importància. M’encanta això! Treiem els entrepans i el vi i xerrem de tot sense parar. Sens acosten, a mitja vesprada, un grupet de quatre alumnes com nosaltres que han fet un grupet propi: Santiago, de Mèxic, Justine, una polaca que ja havia vingut a estonetes amb nosaltres, una húngara i una altra polaca de les que no recorde el nom i un tal Johan, que no ha vingut. Fem una altra barcella de por fins que se’n va el sol i quan se’n van apareix Ksena. Es banya una estona en l’extrem contrari des d’on hem arribat des del S-Bahn, on hi ha una mena d’amfiteatre i un restaurant i, quan acaba, acabem de pegar la volta sencera fins el punt de partida. El lloc és simplement al·lucinant. Quedem per anar per fi a la Mensa a dinar i ens despedim fins l’endemà. De nou a la Hauptbahnhof em torna el mal de cap del dimoni. Li truque a Anna i em tranquil·litza: ha de ser l’estrés i el nervi que s’ha tirat al cap i al coll. Espere que les pastilles d’ibuprofeno que m’ha donat Raquel em salven la nit… 

Leute, die aus vielen Länder kommen

Leute, die aus vielen Länder kommen

Ein Bad im Seepark nehmen

Ein Bad im Seepark nehmen

Seepark, richtung Mooswald

Seepark, richtung Mooswald

05/08/2013  M’alce amb la força d’haver dormit seguit tota la nit però amb la peresa d’haver-me d’alçar a comprar. Com em faig una miqueta el remoló, faig tard per mig hora a parlar amb el Hausmeister, el porter de la finca, per vore quan pot obrir-me per llavar-me la roba. El tio té un horari més difícil que un ministre, hauré de perdre’m alguna classe per vore’l. Comprar també resulta una aventura. Vaig al Lidl de l’altre dia i carregue però no tenen cuberts, ni de plàstic ni de res, i de pregunta en pregunta i d’indicació en indicació, acabe en un carrer amb grans magatzems de totes les marques on, al final, trobe el que buscava. De pas, faig alguna compra que havia oblidat abans i m’emporte una tovalla de bany, perquè la meua està bruta d’haver-la escampat a la gespa del llac. Al final, es com si haguera anat a comprar a Eroski des de Santa Rosa, carregat a l’anada i el doble a la tornada. I amb un sol molt poc alemany, el cabronot! Descarregue, dutxeta i a pel tren. Primera feina, comprar l’ibuprofeno. A l’Apotheke m’ofereixen fins i tot un got d’aigua per si vull prendre-me-ho allà mateix. De moment no caia en què volia dir-me; pensava “no pot ser que em diga això!”; l’extrema atenció de la gent ens és, dissortadament, extranya… A les 12.45 h hem quedat tot el grup, que ja ens anomenem la NU-Kursmannschaft (l’Equip de la ONU del curs), per anar a dinar a la Mensa. Quan arribem la cua és esgarrifosa i em tem un plantonako de collons de mico. Però, sorprenentment, tothom guarda l’ordre, es dóna la pressa deguda i tot va ràpidament i eficaç, a la manera alemanya. Una manera que cada vegada m’agrada més. L’italià i jo ens riem a dojo, tot fent comparacions amb els nostres països respectius. La grega, en canvi, s’assombra de com d’amables són tots amb nosaltres. I té raó: només hem trobat amabilitat i facilitats i paciència per tot arreu.

Freiburg Hauptbahnhof

Freiburg Hauptbahnhof

Herz-Jesu-Kirche von Hauptbahnhof

Herz-Jesu-Kirche von Hauptbahnhof

Bertoldstrasse

Bertoldstrasse

Acabem la vesprada en una petita gelateria i demane el que crec que serà un granitzat de café i resulta ser un café llarg amb vainilla i després ens clavem en una de les sales d’ordinadors de la Uni. Poc a poc, la gent va recollint, preparant-se per començar demà el curs. Jo acabe ixint a córrer una estoneta i, per a sorpresa meua (perquè tinc menys orientació que una botifarra amb ceba, que diria mon pare), al cap de vint minuts estic al mateix llac que ahir! Li pegue tota la volta i torne a casa. El punyetero GPS no funciona i em quede sense saber quants quilòmetres he fet i sense vore el mapa. Provaré a fer-lo a mà en Internet… Faig els exercicis de la taula que ha manat Tavi als xiquets i em pegue una dutxa gelada…que he de repetir quan me n’adone que la tovallola que he comprat aquest matí m’ha deixat el cos ple de pelussa! També tot l’aseo, així que faig neteja (la meua ronya, poca, i la que ja hi havia de l’anterior inquilí) i li pegue una passadeta a tota la casa. Això sí, borrellons, de moment, ací no s’estilen, veus? Una dutxeta més i a sopar. I mentres escric açò me n’adone que no puc tindre ni les ratlletes de la persiana obertes perquè m’han entrat dos marietes, una mosca, un grapat de mosquits i uns bitxets minúsculs com a mosquits però verds…Coses de tindre tanta aigua tan a prop. Obriré de matí per airejar però hauré de comprar algun flit. Mecangonlamar quina suada tinc! Vaig a llegir una estona i a dormir.

Universität, Platz der Weissen Rose

Universität, Platz der Weissen Rose

Martinstör, unser "McDonaldstör"

Martinstör, unser “McDonaldstör”

06/08/2013  Torne a alçar-me arrasat de suor apegalosa però amb el cap al 100%. Hui faig un esmorzar decent, amb café, llet i cereals, ja era hora! Arribe al Kursbüro un quart d’hora abans de l’hora, però ja està ple de gent. Poc a poc van eixint els estudiants alemanys d’hivern, que fan de guies per dur-nos el primer dia a les nostres respectives classes, amb els papers i les llistes de cada curs. S’han assegurat que estarem tots a l’hora des del primer dia. Tan senzill, tan eficaç, tan útil… La classe me la donarà una professora en la seixantena, que ha passat la seua carrera docent a Lisboa i que torna a l’estiu per aquests cursos. Rectifique: pareix que té sobre seixanta llargs, però tindrà al voltant de vint. Una verdadera gràcia de dona! El curs va sobre l’alemany aplicat al Turisme i a l’Empresa (Fachsprachenkurs Deutsch für den Turismus). Hui només ens presentem: sóc el primer en eixir a xerrar, 10 minuts d’exposició davant la classe (ens ha demanat que dibuixàrem qui som, què és important per nosaltres i quins són els nostres hobbis). He estat bé, però ho havia d’haver fet en 5; se’ns presenta el contingut del curs i el projecte de final de curs que hem de treballar i ens posa els primers deures.

Meine Vorstellung

Meine Vorstellung

Som una quinzena, dels què més de la meitat venen de països de l’antiga Unió Soviètica. A més, una argeliana, una japonesa, un albaceteny, una madrilenya i jo. Els japonesos seran la nacionalitat més nombrosa del curs sencer, són omnipresents, van sempre junts i no solen barrejar-se, encara que són simpatiquíssims quan parles amb ells…

Homer und Aristoteles schützen die Universität

Homer und Aristoteles schützen die Universität

Aus der Mensa

Aus der Mensa

Hui torne a la Mensa i la cua és el doble de la d’ahir perquè hui ja han vingut tots. Així, trie el camí ràpid i pille el Schneller Teller per no fer cua: un tros de carn no-sé-com-cuinat i Kartoffelsalat. Molt barat i el plat no te l’acabes en dos dies. A mi m’ha agradat, però els meus companys no ho han trobat gens bo i no sé si tornaran a acompanyar-me ací. Ens fem un cafenet fora, a l’ombra dels arbres i es tapa un poc el cel, però la calor persisteix i es fa més apegalosa encara. Després d’una estona a la Computerraum preparant aquest post, quedem per veure’s en una cerveseria a les 19.00 h, però acabe arribant a casa a les 17.30 amb unes ganes boges de dutxar-me i descansar. Aquesta calor em derrota… Després de sopar només tinc temps de fer els deures, acabar el post per demà i llegir un poquet. Demà toca apuntar-se a un seminari sobre construcció de frases (Die Kunst und das Vergnügen deutsche Sätze zu bilden) i a una classe sobre Redewendungen, d’hora i mitja cadascuna durant deu dies per les vesprades. I vore si em faig amb el punyetero Hausmeister i puc llavar la roba, perquè, si no, em tocarà posar-me la mànega llarga que he dut i només pensar-ho m’agafen basques!

Die Wahrheit wird euch frei machen

Die Wahrheit wird euch frei machen

Fahrräder in der Uni

Fahrräder in der Uni

Mein Schreibtisch

Mein Schreibtisch

Fins la setmana que ve, un abraç a tothom des de Freiburg, Schwarzwaldregion, Baden-Württenberg, Deutschland!

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: