//
estàs llegint...
Personal, Política

Graffitis i pintades (IV)

Al penúltim post d’aquest mes de juliol, dedicat a les pintades als carrers d’Alcoi, he d’aclarir un parell de coses al voltant d’alguns dels comentaris que m’heu fet arribar. Naturalment, conec la diferència entre “graffiti” i “pintada”. Sóc de l’opinió que només tenen en comú el soport i estic d’acord amb vosaltres que potser no és massa correcte barrejar un tipus d’art urbà amb el simple vandalisme urbanita. Però també crec que són, ambdós, exemples de l’expressió popular i dels temps que vivim i comparteixen, no només les eines i el suport, sinó el mateix anhel per ser visibles, el desig perquè s’escolte la veu del seu missatge.

Qualsevol faceta humana té la seua vessant positiva i el seu equivalent negatiu. La sensibilitat i l’experiència de cadascú determina el judici, favorable o no, amb el que qualificarem cada acte, cada esdeveniment, cada idea… Hi ha arguments a favor i hi ha d’altres en contra. No hi ha gaires veritats absolutes i objectives, comunes per tothom. El debat sobre què és i què no és Art esdevé etern i la força de la discursió és directament proporcional al grau de novetat de l’obra discutida. Però hui l’Art és l’excusa i no la raó d’allò de què vull parlar.

Graffiti 9

Graffiti 9

Totes les coses tenen, com ja he dit, les dues vessants, positiva i negativa, bona i dolenta, el seu jing i el seu jang. A mitjans de mes s’ha fet públic que Rafa Carbonell, la figura més destacada de la política alcoiana dels últims anys, per alegria de molts i per disgust d’alguns altres, deixa la seua activitat pública i torna a la del seu ofici habitual com a mestre de secundària. Podeu imaginar que la meua primera reacció va ser de pèrdua: se n’anava aquell que representa com ningú l’aire fresc en la política, una nova forma d’entendre el servei públic com un exercici de dedicació honrada i corretja de transmissió entre el poble i els seus organs de poder. El que ha dut més lluny que ningú l’orgull per un ideal de progrés, valencianista i verd, pel nostre poble.

Graffiti 11

Graffiti 11

Uns sentiments funestos si no s’hagueren vist compensats pels equivalents joiosos. El meu amic Rafel, l’antic company de facultat, l’amic de la filà, torna a nosaltres, la seua família, els seus amics, els seus companys. Li furtem al poble un dels seus millors servidors, però se’l guanyem per nosaltres, que també som poble i també el necessitem! I no hi ha motiu pel desànim entre els amics de Compromís perquè, aquest moviment ciutadà en què ens va unir a tots, està ple de companys que comparteixen la seua visió d’Alcoi, de País Valencià, i estan decidits a fer-la funcionar amb l’ajut del poble, pel bé del poble. David Abad i Anna Climent, que relleven Rafel, estan a l’alçada i ho demostraran. Jo em fie d’ells.

Graffiti 10

Graffiti 10

Per il·lustrar aquesta dicotomia us he preparat un parell de montatges més, amb pintades d’alguna manera positives (art, filosofia, esport, entreteniment…) i de negatives (insults, amenaces, obscenitats…). Espere que us agraden. Un abraç a tothom!

Espais de Llum

Espais d’Obscuritat

Anuncis

Debats

4 thoughts on “Graffitis i pintades (IV)

  1. N’hi ha per anar i vendre! Exce·lent treball J. Lluís amb la recopilació del grafittis. Ara caldria estudiar el subsconcinet col·lectiu quels origina.

    M'agrada

    Posted by Enric Morrió | 29 Juliol 2013, 08:05
  2. Enhorabona xaval… he disfrutat molt amb el videos. Desitjan vore el pròxim. Bss.

    M'agrada

    Posted by mila | 31 Juliol 2013, 16:56

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: