Graffitis i pintades (II)

L’amic Jordi Davó, El Gran Duc dels blocs, va publicar molt recientment un post amb aquest mateix tema que us recomane llegir. Està farcit de mencions a pintades “històriques” que se’ns han quedat en la memòria, per divertides, agosarades o càustiques. En aquest primer vídeo us ensenye els missatges més variats que pogueu imaginar. Els he montat en una seqüència que sembla guardar cert ordre lògic, com una mena de conversa…

Dels que ens ha recordat Jordi, jo me’n recordava molt d’aquell de “Muro d’Alcoi, del Comtat de Berlín!” a l’eixida del poble. O el de l’Avinguda d’Elx, “De gris o de marrón, un cabrón es un cabrón”. O un, a la carretera a València, “Zaplana catalanista!”.

Però em venen al cap algunes més. Recordeu la del c/ Sabadell, a l’antiga parada del bus, gairebé a Ausiàs March? “Folleu, folleu, que el món s’acaba”. O la del c/ Primer de maig, enfront de la RENFE: “Benvinguts a Alcoi: capital dels Països Catalans”, del que l’amiga Yaiza ens va confessar el nom de l’autor. Els enderrocaments del c/ St. Nicolauet es van emportar aquell d’“Ens esquilmen la terra, ens furten el pa”, tan prop de l’edifici que albergà, per primera vegada a l’Estat espanyol, la Primera Internacional als primers anys del s.XX.

Graffiti 4

Les consignes revolucionàries s’estenen per tot Alcoi i si bé algunes aporten possibles solucions al problema endèmic en aquest País i a tot l’Estat, com la de “Treballador parat, patrono penjat” al barri de Caramanxel, hi ha d’altres una mica més frívoles o classistes: des de la porta d’un antic pub, al local d’una més antiga fàbica al c/Vistabella, es llegia “Cuanta pijería para hacer una cacería”, o carniceria, que no me’n recorde bé… O exaltacions del fet diferencial com la de “Batoi is an opresed nation”. Genial! La de Caramanxel i la de Batoi, curiosament, també a prop de la parada d’autobús, com la de la foto següent a la Zona Nord, a la plaça d’Al-Azraq, enfront del monument al Tren Xixarra. Les parades són motiu d’avorriment, en què la gent passa el temps escrivint o llegint les pintades. La freqüència de pas, supose, dóna per esplaiar-se pintant la Capilla Sixtina a estonetes o llegir capítols del Tirant.

Graffiti 3

Les dues últimes són molt més modernes i reflexen una manera diferent d’enfrontar-se a les coses. En la meua opinió, l’idioma emprat reflexa un poc el diferent caràcter dels escrits. Segons el Principi de Relativitat Lingüística, hipòtesi proposada per Sapir i Whorf, actuem diferent perquè parlem diferent; tenim opinions i percepcions diferents perquè tenim codis i categories diferents; i això és, segons aquests teòrics, perquè parlem llengües diferents. Els dos missatges següents us ho aclariran un poc: a la porta de Zara o Lefties, parle de memòria, a l’avinguda de l’Albereda l’obvi “La talla 38 me aprieta el chocho”, en referència crítica a les talles petites per a les dones, i a l’església de St. Roc un altre un poc més subtil “Ni “kikos” ni “Papes”: tramussos”, en atenció a la secta catòlica imperant en eixa parròquia i l’escola concertada que en depén.

Tot un món de cites, reflexions, crides i queixes que se’ns queda a la memòria molt més enllà del que roman a les parets. Afortunadament? Què en penseu? Recordeu alguna altra en especial? Us deixe un vídeo més, en aquesta ocasió amb temàtica política. Un abraç a tothom!