//
estàs llegint...
Comunicació

Matar el missatger (II)

Encara volia dir dos cosetes més amb la crítica de l’article del Dr. Montaño. M’havia quedat amb la transformació de mitjans de comunicació i audiències. Els primers, transformats en grans empreses amb molts nuvis, econòmics i polítics, fent-li la cort; els segons, a conseqüència de la digitalització i l’universalització dels equips informàtics i les xarxes telemàtiques i, paral·lelament, de la crisi social occidental de finals del s.XX a què solen referir-se com postmodernitat, replegats cap a l’individualisme: ja no ens veiem com a integrants d’una societat massiva, sinó nòduls individuals connectats a una xarxa comuna.

xarxes_socials1

Tot i això, encara que no ho semble, són senyals positius: les societats occidentals avançades, com en la que vivim, és a dir, societats eminentment urbanes, que s’organitzen en democràcies representatives i economies de mercat, necessiten de la mediació dels mitjans per garantir no només la pluralitat d’opinió, sinó d’opcions de vida i de consum. I al mateix temps, són les audiències, en gran part, les modeladores de la narració dels mitjans, en tant que aquests busquen un públic, quan més gran millor, que s’identifique amb el seu missatge i al que puguen influir (bé per lucrar-se amb el lloguer de la seua influència a altres empreses –publicitat-, bé per la influència social i política en la direcció del seu interès).

Lluny de les teories conductistes (funcionalistes o marxistes) que atorgaven el mateix poder absolut als mitjans que li dóna el Dr. Montaño, la interdependència entre institucions, mitjans i públic equilibra en certa manera la balança de poder. Però crec que encerta quan insinua que no existeix eixa independència i llibertat de premsa. Efectivament, no existeix la mítica imparcialitat periodística: hi ha mitjans més o menys dependents del poder polític i econòmic, com ja he apuntat abans. Escoltarem els mitjans que ens mostren menys dependència o els que la dependència que demostren siga més conforme a la nostra Weltanschauung, la nostra visió del món.

La primera esmena (a la Constitució dels USA, no la d’Antoni Basses!) fixa la llibertat de premsa dins la seua filosofia liberal (“la millor llei de premsa és la que no existeix”). Però a Europa sempre ha hagut un major intervencionisme, segurament degut a una major sensibilització pel fet que el nazisme sorgira des de la democràcia i aprofitara al màxim el poder influenciador dels mitjans. Per això la nacionalització de l’espai radioelèctric, que comporta un control polític però garanteix la limitació de la concentració dels mitjans en poques mans i vigila, teòricament, pel seu caràcter democràtic. A Espanya, però, el pes del sector públic és alt i, per tant, trobem certa concentració de mitjans en mans del poder polític, amb la càrrega ideològica en la interpretació de la realitat de la que tots coneixem més d’un cas: un instrument que havia de servir per la culturització i informació del poble ha esdevingut un simple aparell de propaganda del govern de torn. Un poder minvant, per sort, gràcies a les noves tecnologies d’aquesta era digital.

iwant3

La pregunta és, doncs: vol el Dr. Montaño engrandir el control polític dels mitjans? S’estima més la tutela paternalista d’un govern determinat o la llibertat, per lletja i complicada que aquesta siga, d’una premsa més independent? És possible, a dia de hui, un control potent del missatge emés pels mitjans amb les possibilitats gegantines de les xarxes socials i Internet?

Esteu convidats a donar el vostre parer. Encara podem dir alguna cosa més al Dr. Montaño.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: